Enviat per: caiman | 9 Juny 2011

12 de juny. Sortida de club

Carretera:

  • Hora: 09:00 h de cal Pelegrí.
  • Recorregut; TORREGROSSA , BALAGUER , GERP , VILANOVA DE LA SAL , LES AVELLANES , BALAGUER , TERMENS , BELLVIS , BELL-LLOCH , TORREGROSSA , 99.06 km.
Les Avellanes
  • MARXA IRATI-EXTREM
Anuncis

Responses

  1. GR: Que en tens de raó i sort que estàs a l’aguait i em recordes les meves obligacions. Però encara que no vinguis a l’Irati, suposo que pensaràs amb nosaltres i ens donaràs força. Espero que mantinguis el pavelló del club ven alt i que facis de guia espiritual.

    FORÇA IRATI I FORÇA CCT

  2. Companys, amics i amigues del CC Torregrossa.

    Els representants del club han superat amb èxit una marxa de FOC, vull dir “picanteta” que segur cap dels que l’hem fet oblidarem.
    No sols de pedalar parlo, sinó de les anècdotes i el fart de riure que ens hem fotut aquests dos dies de companyerisme aventura i disbauxa…
    Ja explicarem més cosses.

  3. Si, senyor Trilita. Jo no havia fet en la meva vida tant desnivell en un sol dia i segurament no havia pedalat mai per paratges tant bonics i especials com els que hem passat a la marxa de Larrau.

    Hem fet la marxa en grup i això és una experiència fabulosa, perquè et permet xerrar, gaudir del paisatge i veure veure com cada un de nosaltres afronta les dificultats que el terreny ens té preparat.

    Que el Trilita i l’Enric ho farien fàcilment ja ho tenia clar, doncs l’any passat van ser capaços de fer-la amb aigua. Que el Taràntula estès a l’alçada dels primers ja era previsible. El que m’ha impressionat més ha estat el comportament del Chiapuchi, de l’Ironkid i del Caimanet. El Chiapuchi ha fet honor al nom d’escalador que porta i en aquesta marxa, a deferència de les altres que he fet, gairebé no hi havia gent més gran que ell (segurament sabien com era). L’Ironkid, és un tractor de 100 caballs que no s’atura ni sense gasoil, va fent, va fent i si et descuides et passa per damunt. Baixa com el millor i puja amb un ritme sostingut molt alt. Però perdoneu “i no em porta la passió”, el més impressionant de tot ha estat veure pujar al Caimanet el port d’Arrozate, un port amb coeficient 340 (a França només superat per Larru i el Galibier) marcant el ritme del grup durant els primers kilòmetres i arribant a dalt a unes rampes del 20 %, pràcticament a rebuf dels millors i després d’aproximadament 3000 m de desnivell encarar Larrau i menjar-se’l, a poc més de 3 mesos d’haver-se pujat a una bicicleta de carretera, és per mi i per tots el que ja portem temps pedalant, francament espectacular.

    També cal fer esment dels companys del CCP que l’han fet, l’Isidre, el Bonet i l’Andreu i del JR. FELICITATS A TOTS, per haver fet aquesta marxa tant especial.

  4. M’he deixat una cosa molt important. Durant el camí i a la pujada dels ports hi havia noms de ciclistes mítics que els han pujat al Tour de França i ara tenim al Taràntula, a l’Enric i al Trilita despistats del tot, per què han vist més d’una pintada amb el nom de “GR” i ara estan segurs que hi ha algun ciclista del CCT que deu ser molt bo i que ha fet el Tour. “Ostras, ostras, quin nivell hi ha al club i qui deu ser aquest tant bo que ha fet el Tour”, no paraven de dir en tot el dia.

    Jo hi sé tot i puc explicar-ho tot, però no vull, que pateixin i es fotin pels sofriments que m’han fet passar pujant Errozate i Larrau

  5. Caiman!!! heu canviat el format del peu de pagina on s’escriuen les croniques i ara no puc pasar-ho del word aqui (copiar/pegar) abans ho podia fer…help me!!!
    es com si estigessam al Face book??jo que se….

  6. IRONKID: Jo no ho he canviat. És una actualització automàtica i jo no puc fer-hi res, però he provat el que m’has dit d’escriure al word i pegar-ho aquí i ho he pogut fer. No sé com ho fas tu, però selecciones tot el que vols copiar i prems les tecles “control+C” i després ho pegues aquí mitjançant les tecles “control+V” la cosa funciona.

  7. Uff!!!!!…
    Aquestos vascos,es pensaven que ens agafaria por i girariam cua cap a caseta….doncs no saben com les gasten els del TRT i TRJ…
    La cosa pintaba crua perque erem dos que no aviam fet mai semblant proessa i esclar els interrogant surten sols…cada cop que veia pasar, davant meu l’ambulancia, creia que era per arroplegar els meus trosets…jajaja..pero no… nois, no… ni a jo, ni al Caimanet ens a fet falta l’ambulancia a ERROZATE….”la mare que el va parir” parlem clar… ni l’autocar a LARRAU ..”qui va parir a sa mare…”crec que la delegacio territorial de carreteres i camins d’irati… esta formada per una colla de bocs ,ovelles i cabrits,capitanejats per un d’aquells vedélls tant cuadradets sense un GR de greix, dels que hem pogut veure “PASTURANT” mentre pujabam…jajajaja… i no es maco aixo?? hem disfrutat de vistes i paratges mai imaginats,boscos que tapen el sol, espectacular, al hora que perillosa, la baixada per aquell bosc tant tupit…i per perillosa la baixada de “ERROZATE” en situacions xtremes aixi es cuant es valora el material que portes…no cal dir que s’ha portat millor la bici que jo…pro estic força content del meu rendiment,el cert es que he patit mes a ERROZATE que a LARRAU…pot ser aixo???aixi mateix …fins a LARRAU no he entrat en calor ….jajajajaja….i com diu el Caiman com si d’un “tractoret”es tractes…(res de tractor…)ho he encarat…tiki-taka fins dalt… especialment desmoralitzador eren les pintades a l’asfalt que podia lleguir (tenia forçes fins i tot per lleguir les pintades…jajajaja) una d’especial canvio el nom perque no m’hen recordo…aquí va…..
    “Patxi… gordito!! 20% …”coll… s’hem arrufava l’esprit… per acte seguit cargolar mes fort les mans al voltant del manillar…no t’en fotras de jo ni de naltros pensaba…
    He pogut disfrutar de la companyia del Toni vell amic retrobat… entre cops de pedal i quin cop que te el paio …esta fort i te el cap ben endressat, que no se que es mes important en curses com aquesta…en definitiva si puc i tornare/m…les dades a falta de la crono-Larrau….igual no entro en el temps minim…ja es veura…. SALUT…..
    Disatancia : 129 km
    Desnivell : 3775 m+ l’organitzacio diu 3600m+ juajuajua….”como me rio….”
    Temps : 7’31 hores
    Mitjana : 17’1 km/h
    A DORMIR……..
    Estem a diumenge.a les 8’15 de peus, ja faig tard per anar a fer la sortida del Vilosell…per lo que surto sol a estirar les cames….uff…no pot ser aixo… liada de la manta al cap i he anat cap a Castelldans,Albages,Soleras, pujada fins a Juncosa….”crestejar per les Crestes fins La Pobla de Cervols,Vilosel,Albi,Cervia,Borges…casom tot….uff….ufff… les dades… ja no tinc forçes…. Pro dimarts mes…..jajajaja…SALUT altre cop.. que ens fara falta, cara a dissapte… AMEN…
    Disatancia : 92 km
    Desnivell : 1260 m+
    Temps : 3’53’’ hores
    Mitjana : 23’5km/h

    RECOLL….. 221 KM… i 5035 m+ en dos jornades respectable???? O no…

  8. Renoi, renoi………….
    He esperat a que fes la crònica el Super Redactor IRONKID, per que se que no es pot superar………….
    Ostras, ostras….. no n’has tingut prou amb la IRATI ¡¡¡

    PARAAAAAAA……. collons, que em fas sentir un ciclista de pachanga…..

    També vull felicitar, com ha dit el Caimàn, al Super CAIMANET…..
    Al JR.
    Finalitzar una d’aquestes, és un Doctorat en Ciclisme….

    Les paraules sobren, és una prova que s’ha de fer per poder valorar el brutal circuit que fas.

    Ara encara valoro més, l’any passat ho vàrem fer amb el Centelles sota un aiguat de cojones. No sols les pujades, també les baixades, com diu l’organització, son XTREM…

    Això si, es una marxa ESPECIAL, per l’ambient, pel recorregut, pel companyerisme que és respira, per que no és competitiva, per les espectaculars vistes insuperables que mai he vist en cap marxa que he fet…..

    Tots els que l’Heu fet MAI L’OBLIDAREU…..

    Pels que NO l’heu FET, RECOMANO QUE LA FEU UNA VEGADA.
    ENTENDREU EL QUE ESTEM COMENTANT.

    Agrairia que els de JUNEDA donessin una petita opinió d’aquesta marxa, amb sinseritat.

    Salut i força……

  9. Dons si Ironkid, vam poder acabar els dos, encara que no se tu, pero el que es jo no vaig arribar massa sencer.La veritat es que em vas anar molt be com a referent.El que mes m’agradat pero del teu ciclisme es l’optimisme i el seny amb que afrontes els reptes, mai et falta una rialla i un gest de bon company davant el mes dificil.Es bonic veure com busques la ma de l’amic per donar- li la teva despres de superar algun moment dur.
    Les anecdotes son tantes i tan bones que ho hauriem de escriure per capitols.
    Per a mi totes les sensacions van ser noves mai habia exprimit tant el meu limit psiquic que es en definitiva el que t’aguanta.Pero millor recordar els moments graciosos i oblidar-nos dels ranecs i juraments interns d’assessinar als culpables de la tortura tot just acabar la marxa.
    Per mi el port mes dur va ser Errozate, no se si sera perque era el primer H.C que feia o per la duresa brutal de les seves rampes.Paraules sabies i expertes les del Trilita: Vigila que aqui ja feina per estona! Aqui entrenaba Indurain!! Alli , en aquest port vaig sentir-me desvirgat ciclistament parlant.Em van caure les dents de llet que encara lluia.A partir d’alli tot era pinyos cap dalt a la minima que el terreny s’encabronaba, conservant el poquet que em quedaba.Intentaba desviar la atencio del dolor aconsigant alguna noia per Larrau, la primera quant la vaig agafar va resultar ser un tio amb cua! Merda! Vaig pensar.La segona va ser pujant al 15% tot just abans d’entrar al “descansillo” que et prepara per afrontar els dos darrers km.Es deia Irene i jo, tot un maxet, la vaig adelantar dient -li Vamos Irene que ya estamos!!! Als deu metres de superar-la em vaig quedar clavat i un aficionat m’arreaba amb una empenta, com si jo fos algu important dins una cursa.Aupa campeon!! Aupa!!! Que ya es tuyo!!!
    El caiman, el meu mestre, va punxar pujant la crono i jo al trobar-lo vaig pensar, a veure si vol ajuda i tinc la escusa per parar a respirar.Si no em diu res ho fare com els bons gregaris, li deixare la meva roda i tambe podre parar,pero ell, ja ja… sols veurem va dir, tira tira que ja t’agafare!!! Ufffff em va pasar ben aviat tot dient-me , va va que pujes be!! I aixi tant facil va desapareixer de nou entre els arbres.
    Al Tarantula el vaig trobar preparant-se per Larrau.Vam sortir els dos junts ell xafant la catifa vermella que obliga a fer temps i jo passant per fora per no tacar el nom de l’Albert.Aviat vaig veure que tot i portar cadencies semblants, ell podia arrosegar mes pinyos…. Adeu adeu vaig pensar.I va desapareixer lenta pero irrefutablement….Quins tios aquestos de les Pinarellos!!!
    Continuara….

  10. feu unes croniques molt emocionants pero es normal ja que una marxa com
    aquesta deixa anar moltes emocions i mes quand veus gent que sense sapiguer ni qui est t’ animen com si fossis un cicliste d’ elit que no vul dir que no u siguem ja que te molt de merit fotret entre pecho i espalda una marxa de aquet nivell
    la meva enhorabona a tots especialment al Caimanet i Ironkid pel que eu fet ja us podeu penjar la medalla

  11. Jo no diré gran cosa per que ja veig que aquí tothom acaba fresc com per escriure una crónica molt llarga i entranyable.

    La veritat es que era la meva primera vegada que la feia i al començar tothom portava un ritme molt tranquil, de forma que el Caiman i jo vam estar parlant de que podríem tornar un altre any amb el club amb un autocar i fer-la tots. Que ingenus!!!!!

    Anàvem molt tranquils, però llavors va arribar Errozate. Brutal, impressionant, duríssim. Cada km que guanyàvem, mirava el cartell i deia següent km al 11,5%. I jo pensava, el proper ja baixarà, i llavors arribava al proper i tornava a dir, següent km al 11,5%, i així km a km sense baixar, i cada km es com si et flotessin un cop de puny, ja que tu estàs convençut de que el proper, la pendent ja serà menys, però sempre continua igual, fins que et rebenta. Tu puja com vulguis, que ell et rebenta.

    Desprès Larrau. Mas de lo mismo.

    La veritat es que es molt dur.

    Però la companyia que sempre portàvem, el tenir sempre algun company del club a la bora, això va fer que fos una marxa extraordinària.

  12. Felicitats a tot el CCT per la gran gesta aconseguida. Especialment nombrar el caimanet, ciapucci i Ironkid per la seva fortalesa física i mental. No és fàcil acabar aquesta marxa i que ho aconseguíssiu diu molt de la vostra capacitat i tenacitat. Aquesta marxa és una altra cosa: els paissatges, el no ser competitiva, l’ambient…Per la meva banda ha estat la marxa més dura de la meva vida. A l’errozate vaig acabar extenuat, mort i vaig coronar-lo per collons, perquè de forces ja no me’n quedaven. A Larrau, sense força, em vaig arrossegar com vaig poder fins al capdamunt.
    M’agradaria tornar-hi, però segur que hi aniré millor preparat.
    Felicitar també, amb un any de retard, el Trilita i el Centelles. Com deu ser la baixada de l’Errozate amb pluja? Espero no trobar-m’hi mai.
    Salut.

  13. Acabo d’arribar a casa i de llegir els vostres escrits. Encara estic emocionat. Es difícil trobar tanta emoció i desplegament de sentiments en un lloc com aquest, però ja veig que l’experiència viscuda pels companys de Torregrossa i de Juneda (agraeixo especialment la crònica de l’Isidre) a la marxa d’Irati s’ho val, la recordarem durant molts anys i probablement l’explicarem als nostres nets.

    La grandesa del ciclisme no està en ser millor que el company del costat, està en assolir reptes personals amb independència del que facin els altres, per això, en aquests esport tots ens podem sentir guanyadors. Només cal no defallir i assolir l’objectiu planificat. Per això té més mèrit el que hem fet tots plegats.

    El mal de cames, el sofriment, el cansament, i tot allò que ens faria defallir passa molt rapit, millor dit, ja ha passat i al poc temps només recordem les anècdotes viscudes, les rialles, el companyonia i l’heroïcitat feta.

    Paro, per què estic a punt de plorar i els caimans no plorem, però vull dir i he de dir:

    VISCA L’IRATI I VISCA LA MARE QUE ENS VA PARIR.

    Se que no és un final de crònica molt correcte, però és el que m’ha sortit.

  14. Canviant de tematica.Ahir a cal Pele un soci dels historics va entrar molt pero que molt enfadat, acusant de poc companyerisme als membres que van fer la sortida de club aquest cap de setmana i assegurant que mai mes voldra tornar sortir amb el CCT .Com que veig que cap d’ells ens ha volgut explicar que van fer, al final ho preguntare directament.Que va passar? On vau anar?
    (pregunta dirigida a Ramon ,Marmo, etc, etc)

  15. Un altre incident el cap de setmana?????????????????

    Em sembla que s’haurà de reunir la comissió disciplinaria!!!!!!!!!

    Jo també voldria sentir que ha passat.

  16. Ramon i Marmo, tal i com diu el Caimanet, a veure si poseu la vostra versió del que va passar el dilluns.

  17. hola companys soc JR el domenge vaig descancar pero el dillums la vaig repetir al inreves BAGARGI al costat del LARRAU que el vam baixar te kms al 13.5 total 146kms i 3200 de acumulat

  18. Per qué ningú m’explica el que va passar el dilluns, que quasi fa que perdem un soci antic, i que no sé jo si el perdrem o no???????????????

  19. Ostras JR, com pot ser…..

    Juntament amb l’Ironkid sou inconmensurables……
    Quina mena de “gens” teniu al vostre cos que us permet pedalar de manera infinita ??
    Igual porteu piles DURACEL ….

    No se res al respecte de la sortida del club, personalment fa un parell de setmanes que no hi vaig…..

  20. Contestació a Caimanet i Tarantula : El tema en cues-tio va ser causa de un petit mal entès, i ala vegada solucionant per les pròpies pars implicades, hi ha que son elles les mes interessades en solucionar-lo.

  21. Ramón, res mes a dir per part meva. Si va ser un mal entés, i ja està solucionat, no ti8nc pas res mes que dir.

    Així m’agrada, ara si que veig que estas al cas i que et comkportes amb elegancia.

    Ja ho dic sempre jo que l’estimo com a un gremà.

  22. De part implicada de la sortida de dilluns, primer que tot demano disculpes al ciapucci , però com diu el Ramon , va ser un petit mal entès, ja que fins que no vam arribar a Bell-lloc, ningú es va adonar que faltava. Inclús es va dir que potser s’havia quedat a Lleida .
    Després de la parada d’Albatàrrec direcció Lleida, Bell-lloc ,vam començar a fer relleus ràpids a molt bon ritme tots els 8 que vam sortir, excepte el ciapucci (com es lògic) ,cosa que va fer que no ens donéssim comte que s’havia quedat .
    Et demano disculpes per segona vegada i et puc assegurar en nom de tots, que ni molt menys es va fer amb mala intenció .
    Espero poder gaudir de més sortides amb el mestre ciapucci.

  23. Meins mal que s’aclarit , ja em pensava que perdíem un soci prehistòric.

    Ami em va dir que sen aniria al Terraferma, no mel imagino de color carbassa, no mel puc imaginar, tant petitet i de color carbassa, quina monada.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: