Enviat per: caiman | 1 Juny 2012

Sortida de club. 3 de juny

CarreterA.

  • Juneda, les Borges, Cervià, La Pobla de Cérvoles, Les Crestes, bellaguarda, Granadella, Soleras, Granyena, Cogul, Aspa, Artesa de Lleida, Margalef, Torregrossa.
  • 109 Km i 1362 m de desnivell.

Advertisements

Responses

  1. Ja teniu la propera sortida programada. Jo vaig a La Bonaigua el dissabte i el diumenge tocarà descans. Que us vagi be.

  2. Aquest diumenge estaré a les 9 a cal Pele, per fer la ruta imposada pel la orde del temple, del CCT. si no plou, hi ha que les previsions anuncien tempestes.

  3. Ramón, plogui o no plogui, jo allí estaré, a la teva bora.

  4. Ramon, espero que el Taràntula et faci un petonet al cul de la meva part i una abraçada ben forta. I si pots fol-li força llenya.

    Demà amb la furgo del club cap a La Bonaigua. espero que ja li hagi ficat un matalàs per caimans i així pugui fer la migdiadeta.

  5. Dons jo fare com el Tarantula, dema a les nou del mati sere a la boreta del Ramon, fins dema………..

  6. Els de La Bonaigua que expliquin com a anat

  7. Hello….

    Demà intentaré venir amb el club. Podrè gaudir de pedalar a la vora del Super Ramón i companyia….
    A les 9 a cal Pele.

  8. Serà llarg d’explicar, però ho imtetaré:
    Marxa dura, molt dura pels ports i per la calor. He començat molt i molt be, pujant Perbes i Viu amb un grup bastant capdevanter, on també hi circulava el Barrufet. La baixada a tomba oberta per no perdre comba. Hem creuat Pont de Suert i estic segur que a algú li arribarà alguna multa del radar i sense ni respirar cap a Vilaller per una nacional molt atrotinada i descarnada. Tots enfilats d’un en un a velocitat de vertigen, però content pel grup agafat i anant acumlant forçes pel que ens esperava.

    Ara ve la creu: amb al gent a tope sembla que no hi ha sots fins que caus en un i sents que explota la roda. Collons quina mala sort, després de tot l’esforç ara perdre grup. Pensamañts negatius m’invaeixen, però be, que hi farem, a canviar càmera i a fer les salutacions de rigor al Pere, Amadeu, i altres comoanys que van pasant, mentre manting una lluita important amb la càmera, la coberta, la manxa i la roda. Ja està arreglada i torno a pujar a la bici, sense haver-me’n adonat que la roda de davant també estava puntxada. Collons i altres improperis que no puc ni vull reproduir surten d’aquesta gran boca de Caiman. El que em preocupa més és d’on trauré una càmera. Després de multitut de gent i temps que van passant per davant meu, un vehicle de l’organització em dona una altra càmera que canvió, no sé ni com del cabretx que portava.
    Be, be ja està, ja puc tornar a pedalar i em plantejo girar cua i tirar enrare, però un pensameñt em ve al cap -no porto cap càmera de recanvi- i si torno a puntxar que farè? Decideixo comtinuar la marxa i amb l’adrenalina desbocada començo a pujar cap al tunel. En un moment de cordura -ja feia molts minuts que l’havia perdut, em dic -calma, que amb aquest ritme no arribaràs ni a l’havituallament-. Decideixó posar una marxeta bona però no asfixiant, ja que veig que els que agafo no em serveixen de cap ajuda per acostar-me a algún grup potable. M’he deixat de dir, que la roda de darrera botava com un llit elàstic. A partir d’aquest moment paro a tots els avituallaments, per esquivar com pugui la calor. Poc a poc vaig avançant corredors i retrovant snsacions. Baixada del tumel cap a Viella patint molt perquè cada vegada que frenava sentia un cras, crac,…… i amb la bicicleta botant com si fes un rodeo. Li dono la culpa a que la roda deu estar descentrada i em rasca el fre. Pujo el port de La Bonaigua igual que havia fet el tunel, pasant gent i sense pausa. Dalt del port ja començo a veure grupets que vaig agafant. La moral va creixent. Coromo i avituallo. Començo a baixar i una altra vegada el soroll al frenar i els bots, que al pujar noto menys, suposo que per la velocitat. Decideixo parar i mirar el que passa a costa de perdre novament un altre grup, atesa la perillositat de la baixada i les elevades velocitats que segurament agafarem. Collons, collons, que RUC QUE SOC, no havia posat la coberta be i en un punt no estava ben encaixada i sortia de la lanta. Quina sort no haver-me-la fotut en la baixada del tunel. L’arreglo i avall. Aconsegueixo entrar en un grup on hi van companys del Terraferma (Amadeu i altres) i fem la llarga baixada i posteriors plans fins a Gerri incrementant el grup, però no a masa velocitat, donat el vent de cara i les poques ganer de donar relleus. Comença l’última pujada i aqui si, aqui si, que deicideixo donar-ho tot. Deixo el grup, agafo gent i tiro endavant fins a trobar al Pere -no faré cap comentari del seu estat-. Comencem la baixada junts amb altres tres i algú més que anem agafant, passant i tirat amb força. En aquest port m’he trobat molt be i he tornat a gaudir de la marxa, després de tants kilòmetres d’anar creuat per les adversitats. Jo li canviaré el nom de “La Bonaiga” pel de la “Mala Llet”.

    THE END i chupate està IRONKID

  9. Caiman, si volies guanyar aquesta marxa, ho sento, has fracasat per culpa del malait forat.

    Si el que volies era fer un bon entrenament, ja ho has aconseguit.

    A mi em sembla que aquest era l’objectiu. I ja ho has fet.

    Jo avui he anat a Torregrossa amb el Trilita, que malgrat no surt gaire en bici es com si surtigues dia a dia. Allí em arroplegat al Ramón i ens l’em emportat a fer un bon tomb, i el Ramón i jo em aguantat com hem pogut les series del Trilita. Jo he punxat dos cops i el Trilita no portaba camara. Meny mal que venia el Ramón i portava dues camares.

    Al Trilita, sort n’em tingut de que no l’hagin agafat a la QH, ja que si hagues set així, deu meu com tiraria, per arribar en un bon estat de forma.

    Ara sols em falta dir una cosa …….

    Pere ……… com esatves quan et va agafar el Caiman????

  10. Tens raó Taràntula en tot.

    Respecte a la marxa, no patia per guanyar-la, patia perquè no hi havia manera d’agafar al Pere.

    Del Trilita, que en puc dir? Només que de gran vull ser com ell, estar fort i no entrenar és el meu somni.

    Del Ramon cal dir que pensa en tot, fins i tot en les avaries dels companys. Tot un Templer.

    Del Taràntula que és solidari fins i tot, en el número de puntxades.

    Però, em falta el Centelles i el Marmo. Que no han vingut?

  11. Avui dia amb poca gent. El Trilita i Jo que em vingut de LLeida i al punt de sortida el Prats, que marxa cap a Juneda on havia quedat amb el Salvador. Sortim sols el Ramón, el Trilita i Jo. A Juneda trobem al Salvador i al Prats i ens acompanyen uns km.

    Després el Ramón, Trilita i Jo. Fins a Lleida.

    El Ramón ha marxat sol. cap a Bell-lloch i el Trilita i Jo cap a pujar la Cerdera i cap a casa.

    Centelles, Marmo, i tota la resta els em trobat a faltar.

  12. Avui, no sa pogut fer tota la ruta complerta, de la orde del temple, per culpa de algunes punxades, pro renoi cua hi ha dos cavallers templaris de renom com son el Lort Trilita i el Sert Tarantula, i es fiquen davant obrin pas, la batalle pren unes altres dimensions i no importe si plou si fa aire o fa sol, se torne mol dura pro mes rapida, fins i tot el dissabte bai sortir i bai arribar a Juncosa amb 14 minuts mes qua avui fen el mate-is recorregut, deprès amb direcció capa Lleida, no mes calia dos coses, agafar for el manillar i estrenyé les dens, total que al arribar a Torregrossa, després de aver deixat al dos cavallers a Lleida, portava 28´45 de mitja i 93 km, hi ha se que no es molt pro enguany en cara no avia fet una mitja aixis.

  13. Collons, collons com està la gent…..

    El Cimàn i el Taran tenen simetria ciclista i teletransmissió quàntica…
    Un punxa dues vegades i l’altre també… ?? quines coses…

    Una cosa no m’ha quedat clara. Quant has fotut el llantaço, anaves a roda del Pere ¡¡ .
    La llargada de l’escrit, és inspiració Ironkid o la continuitat de l’adrelanina pujada??..

    Personalment he gaudit, millor dit (PATIT) de les embestides del Taran, com que fot dies que no descarrega, l’ha pegat amb Mi.
    No cal dir que el Ramòn s’ha engatxat a roda i no sortia ni amb aigua calenta…..
    Això de la bici no perdona, i sort que he pogut fer una migdiada “tipus Marmo” en la que m’he despertat un parell de vegades, tot sobtat, veient un fibló que el veia venir directe al meu petit culet d’amentlla apoyat al sillin….

    Ara estic tot contaminat.

  14. Trilita: en el moment de l’ensurt anava amb el Barrufet i no amb el Pere i la llargada de l’escrit és inspiració Ironkid, donat que l’adrenalina va anar desapareixent a mesura que anava acumulant km i cansament.

    Ja veig que heu cuidat al Ramon i que està en plenes facultats. Aquesta setmana em toca entrenar molt fort per poder seguir la seva petxada Templera

    MARMOOOOOOOOOO ON ETSSSSSSSSSSSSSS?

  15. Bueno, no tinc temps per escriure , pero diré que vaig arribar amb el Caiman i no hase falta desir nada mas , je je

  16. Aquest cap de setmana que voleu fer? Ruta normal o llarga?

  17. Tenim quatre obcions per el diumenge

    1.Ruta llarga sortim de Guissona a les 8h i anem cap a Torà , Cardona puigem lla serra de Busa i tornem per Solsona ,Biosca i cap a Guissona total uns 130km mes o menys

    2.Ruta llarga surtin d’aquí , La Palma D ’Ebre , Bobera

    3.Ruta normal sortim del Pele a les 9h

    4. no fer res

    Jo voto per la primera obció , ja ho he fet i crec que no hos podeu perdre aixó, ruta inèdita i meravellóssa

  18. de la ruta 2, el que vol dir el Pere, és: una vegada a la Palma d’Ebre, continuar cap a la Bisbal, Cabasses, Escaladei, la Morera, Cornudella, Ulldemolins.
    La resta ja us ho coneixeu. Això sí, cal sortir aviat.

  19. Jo el Diumenge no puc venir, pero voto per la 1.

    Avui he mirat el conta Km i he vist 2000Km…..
    Intentaré millorar-ho amb lo que queda d’any, però sempre es complica el dessig amb la feina.
    Entreneu i disfruteu que en quant pugui ja vindré a fer-vos suar una miqueta, compis…..

    Encara no he entes lo de l’altre dia en la Bonaigua, a veure si lo Caimàn ho torne a explicar….

  20. Trilita. Quin sistema utilitzes per mesurar la distància? El metric o l’anglés? En milles o en km?

  21. Trilita, deixa ja la meditació, que em fots molta enveja!

  22. Que, com està això ? Digueu que voleu fer el diumenge perque si no hi ha voluntat de fer res me’n vaig a la platja

  23. Segons el que vaig entendre en marxa de la Bonaigua, va haber un problema ECONÒMIC ¡¡¡….. m’explicaré.

    El Super Caimàn va trobar el forat de BANKIA, en el que va quedar atrapat. Llavors va passar el Pere i li va fotre la cartera.
    Lo Barrufet “interventor Europeu” va decidir no intervenir. Això, va fer pujar la prima de risc….
    Quant la prima de risc estava disparada, i l’interentor a punt de d’intervenir, va sorgir de sota terra un CAIMÀN vigorós, que va salvar el nostre club del la fallida…..

    Quines cose que pasen en aquest club…

  24. Ostia, quina interpretació tant “Rat……era” que fas Trlita’.

    Va una endiinallaque se’m acaba d’acudir -de 4 lletres, masculi de l’animal que ha rosegat els estalvis de la gent, sabent que no li provocaria cap indigestió-

  25. Pere, jo el diumenge no puc venir. Faré una sortida el dissabte al matí. Segurament aniré a Bovera i Margalef.

    A que em perdo?

  26. Tinc la dona molt blanca i l’he de portar al sol el diumenge, per això acompanyaré al Taràntula el dissabte i a la Caimana el diumenge.

  27. Pues Jo la tinc NEGRA ….

    Collons, quines coses.

  28. Si tu la tens negra i jo blanca, entre les dos fan un “Bombon Nata”

    IRONKID: on t’has fotut? Enyoro les teves cròniques. Torna a escriure ja.

  29. hola companys quands dies sense ni tan sols puguer engegar l’ ordinador,
    per causa de la crisi i mes en el sector de la construccio que es el que jo treballava e tingut que buscar les garrofes en altre lloc i ara faig ruta i em toque quedarme alguna nit fora de casa i quand vinc a casa a deshores i no tinc temps ni per mirar el bloc i ja no dic res de entrenar
    les opcions que a donat el Pere pel diumenge la que mes m’ agrade es la de sortir aviat i fer una ruta pel Priorat la que vulgueu mes igual aquesta ruta de la serra de Busa la podem guardar per mes endevant jo si voleu anar al Priorat m’ apunto sortida recomanable les 7 am per no fer massa tard
    ja direu alguna cosa els interesats i als de la platja vigileu am el sol aveure si agafareu una insolacio

  30. Si som pocs no es pot anar a Busa ,
    Si voleu fer ruta marcada per l’Albert em sembla perfecte,

  31. Jo demà no vindre..

    No vindre, perque no puc, i tal com vaig dir, avui he anat a fer la ruta de Margalef i Bovera.

    M’han acompañat el Trilita, el Caimán i el Diego.

    Em fet la ruta en sentit Margalef Bovera, que aixi no la había fet mai. La ruta molt bonica. Ara be, imagineu-vos com estic. M’han matat. M’han reventat.

    Ara mateix m’en vaig a fer mitjdiada.

    Paseu-vos-ho be demà. Jo dormo aquesta nit en tenda de campanya i no us vui dir el que pasara.

  32. Bueno, si os sembla be em quedat a 2/4 de 8 a casa del A.Barrufet per anar a la Granadella Bovera, La Palma ,Cabaces , Poboleda ,Cornudella , ruta de uns 150km i unes 5hores

  33. Jo aquesta nit, em toca currar, i sortiré a les 6 del mati de treballar, pro de totes maneres a les 9 s’ire a cal Pele, si ni hi ha algun com el Juanito, Marmo, Junillo, sortiré amb vells i si no hi ha ningú sortiré amb l´equip B.

  34. Be companys que feu bona ruta, jo amb lo que m’han fotut avui en tinc per 4 o 5 dies de descans…..

    M’han enganyat els compis Caimàn, Taran & Diego….
    Mosegades + picades + cops de martel……..
    “A veure qui ha fet cada acció? “……..

    Tot el matí xupant roda, i gràcies, … sobre tot d’un ferotge Caimàn que deu fer 10 o 12 dies que no menja…

    En fi, hi ha lo que hi ha…..

    Em sap molt greu Centelles…..

  35. dema a les 7.30 sire a Juneda a casa del Albert fins dema

  36. Si, si tothomdiu el mateix, és quixa, que dur, oi….oi….ufffff.ufffff.uffff, però a la més mínima m’arranquen la pell per fer bolsos.

    Que us vagi be la ruta per demà. Pere si mires ve elterira igual veus algún troç de pell de caiman.

  37. avui em fet bona ruta, la ruta a sigut bona i la pallissa considerable
    sortida de Juneda desde casa del Albert pensan que tan sol seriam el Pere l’ Albert i jo pero no Isidre Orteu i el Gasso e pensat on me ficat pero que i farem conque ja era dintre del fanga teniam que sortirne no massa bruts
    em sortit cap a Castelldans i arrivant al poble e, l primer canvi de ritme que no e pogut seguir, anem tirant cap Albages Soleras Torms Bellaguarda a trobar el desvio cap a Margalef i La Bisbal no cal dir que a lews rampes dels Torms a Bellaguarda an tornat a engegar la moto ja que tenen arranque automatic i nomes tenen que pitjar un boto no es com avans que anaven a cop de pedal, a La Bisbal parada a menjar una mica i carregar aigua de La Bisbal em tirat cap una ruta nova i desconeguda per mi Cabasses La Vilella Escala-dei i cap a La Morera de Montsant, despues de passar Escala-dei s’ acabe la carretera i pose un cartell cami asfaltat pasabem entre mitg de muntanyes i dic aixo pinte malament, no no puje gaire deien la veritat es que no pujave gaire 10,14,16 i pendent maxima 18% no se els kms pero se an fet infernals fins a La Morera alli me trobat una mica millor pero un pis pel devall de Team Juneda, de La Morera a Cornudella parem a agafar agua i el Pere ens abandone per anar cap Alforja i a la Platja i nosaltres contra direccio cap Albarca Ulldemolins i Vilanova de Prades Vilosell Vinaixa i Borges em coronat Vinaixa i am el aire de cara els cotxes tenien feina per adelantarnos am relleus comandats per la ma mestra del Gasso tinc que ser realiste pero anar am el Team Juneda es anar suar la cansalada a base de be i aixo que no me ai encevat en cap moment jo anava al meu ritme pero tot i anar al meu ritme sempre forçes mes tot i aixi ancara e acabat bastant sencer
    bueno ara deixo que el Templer major sense anar a dormir expliqui am qui se les a tingut i com anat
    nose fins quand podre tornar a mirar el bloc si algu em diu algo pel bloc i no dic res no es que estiga enfadat sino que no l’ pogut llegir de moment dema em toque dormir fora de casa
    el dissabte per anar a la Irati no puc quedar perque no se el que tinc que fer i menys l’ hora que plegare el divendres, ja parlarem

  38. Centelles, pues els templers he-ram 5 Juanillo, Marmo, Pelegrí, Juanito i jo, que estava una mica adormit, però amb el ritme que imposaven el Juanillo, Marmo i Pelegrí me he tengut que despertar, em tirat direcció Castelldans, Albages,Juncosa i allí el Juanito i el Pelegrí ens han abandonar, nosaltres em tirat capa les Crestes, Bellaguarda i Granadella, amb el Marmo imponent, a partir dalli els e preguntat si volien tirar direcció a Lleida o tirar capa el Soleràs i el Marmo ma contestat capa el Soleràs i mos a dit que estava mol conten del be que es trobava, a partir de allí a passat de estar conten a passar un calvari, pro tractant-se del Marmo hi ha se sap.

  39. No m’esperava una altra cosa del Marmo.

  40. Després del meu primer diumenge de platja em costarà tornar a esforçar-me pedalant. Imagineu un caiman amb un gorro, davall d’un paraigues de sol, amb una cervesa en una ma, un bombó nata a l’altra i espatarrat damunt una tumbona. Quin animalot canvia aixó per 5 o 6 hores de patiment i angoixa en bicicleta darrera del Juneda Team?

  41. Caiman no ens enganyos que un dia que vas a la platja i fa malt temps.
    Mol be la sortida d’ahir , l’únic que aquesta gen corre massa , tot el mati amb un ganivet entre les dents ( amb sentit figurat Marmo) ruta nova i guapa , un paradís ciclista, menys el port amb rampes del 18% que no sortia als mapes pero que hi era ,
    Després de Cornudella vaig anar cap a Porreres , Riudecanyes i Vilafortuny , temps 5h.30m i 130km

  42. Ostra tu, es veritat, el Caiman, esta ala platja,

  43. Hola…Bon dia o Bona nit, qui ho sap…el cas es que “avui pot ser un bon dia”
    Això es el que he pensat jo en llevar-me a primerissima hora aquest pasat diumenge dia 9
    Si tal com dic era molt d’hora a les 5’30 ja era al terra,per sortir si cal abans de les 7’00 un bon esmorzar a base de iogurt i muesli si home si… allò que sembla trossets de suro aixafats…be.. ben esmorzat i canviat,surto de casa a les 6’50…he vist el bloc i sàvia que al igual que jo anàveu al priorat solament que jo he fet altra cosa…
    Entre Sóller i Pollença aquest compte comença…
    Com he dit… es molt mati…el dia s’enceta be, no fa calor … enfilo cap a Castelldans,Albages,Soleràs i esclar Juncosa,pobles arxiconeguts gairebé cada cap de setmana i paso i entre setmana si ho permet la feina també…tinc bones sensacions, els kms pasen mes depresa …adéu Juncosa hola crestes..baixada a tot drap Ulldemolins al sarró…coll d’Albarca..en farem uns cuants de colls, collets,canells, etc…(aquesta ruta
    l’avia de fer el diumenge anterior a aquest pro al ploure no vaig poder) es una incògnita,un misteri… i han llocs per on no he pasat mai…podré completar-ho? una pregunta que hem ressona al cap mes del que voldria…a tot això no paro de donar voltes a les bieles…en la baixada a Cornudella deixo el cron traient fum…ostres no m’ho crec entre setmana fins a Cornudella estic sobre les 3 hores i avui en passen pocs de 2’30 ho deu fer la frescoreta del mati (entre setmana m’hi encaro a les 3 de la tarda…)en creuar el poble veig l’entrada a la carretera de la Morera per on sembla que vindreu vosaltres …tot i que no se si pujareu pel camí asfaltat uuufff uuufff…..o per la carretera,ooofff.ooofff….jo recomano el camí perquè si arribes d’alt ja no et fa por res mes…jejeje….s’esborra la rialla de la cara perquè ara toca enfilar el “coll” que hem portara a Porrera, terra de Vi, Priorat, terrassetes de vinya,en llocs impossibles a tort i a dret…pugem que algo queda,un cop corones el coll, el poble al fons…i un sensefi de corbes per arribar-hi… això si es baixada…en caiguda lliure fins al poble..encara no eh parat desde Borges habitualment ho faig a Cornudella pro avui he dit que no… pararé a Falset to i que encara no i he arribat un cop a Porrera tinc un altre “coll” davant a l’esquerra per ser exactes..amunt petit que no queda res…(ja es veurà això) feia temps que no i pasava i coll es llarguet el “coll”eh? en coronar sembla que tinguis que caure al buit no es veu la carretera “aspectacular” avall cap a Falset i falta gent…hem pasa un paio del bicisAndreu que estira per deixar-me pro no ho aconsegueix fins al poble…on jo tinc previst fer vitualla cafè amb gel i donutts de xocolata…al bar de la gasolinera…(allí hem coneixen,un cop hem varen salvar la vida fent-me una telefonada, els en dec una…que ja ho saben si venen a Borges…) quin rotllo,pro no pedalàvem?…si home ja torno a ser aquí…o allà millor dit….ara entro en terreny no conegut sento com un pessigolleig a l’estomac,alhora que ganes de que comenci la festa..…porto una xuleta plastificada amb cel-lo amb els noms dels pobles per on he pasar per arribar a bon port…veurem si aguanta la “barqueta de canyes” (llegim cames) perquè la turmenta s’endevina universal…marxo de Falset per la porta del darrera…planejo 3 kms i Marçà rotonda cap a l’esquerra la Torre de Fontaubella i han fletxes indicatives pintades a la carretera senyal del pas de l’ironman de Salou o això crec.. estic planeja’n per la vora d’una riera seca algun repetxonet pro res remarcable…alto s’enfila amunt això…senyal a Colldejou poble i Colldejou “coll” hem de pasar el coll per arribar a Colldejou…
    (un tigre,dos tigres,tres tigres.)cadència i amunt val a dir que aquest es prou facilet i maco que’s el tinc “coll avall” jeje…aguanto,supero,deixo el ditxos poblet,
    cap a Mont-roig del Camp com un llamp… “seieu si no ho esteu” perquè ara he de tornar a pujar..(es boig aquest paio ….) avera perquè ens entenguem el coll de la Teixeta per Riudecanyes? Si no? Doncs tota aquella zona tres cops, li he de fer unes “puntades” amb l’agulla… imagineu-se que la serralada es en Guillermo Tell estirat al terra i els nans el lliguen cosint-lo per tot arreu…doncs fil a l’agulla que diu lo Tarantula no vull que s’hem mogui en Guillermo…jeje…com que no se com anar-hi pregunto al veïnat de Mont-roig…bon dia jove (70 anys) cap on vaig per anar a l’Arboçet miri jove creui el poble tot recte dos kms i a l’esquerra…sembla fàcil tot recte….gracies jove vonvent i…
    l’Arbocet es això mateix, com el seu nom indica i s’intueix petitó,boniquet no se jo… el deixo a la dreta la carretera pica amunt suau pro constant ja fa hores que soc d’Amunt la bici i qualsevol repatxo es deixa notar pro no baixo nyic,nyac,nyic,nyac…
    Vilanova d’Escornalbou…coll es recreix la carretera i es multipliquen els graus + carrers enfilats…perdo jove..la drecera cap a Argentera?si home… baixa aquest carrer i en arribar a la plaça a l’esquerra amunt i no deixis la carretera…hem mira com aquell que diu ja saps on t’has posat?…..i somriu…jeje..aquí puc dir que es on he patit mes de tota la ruta camí asfaltat amb pendent sostinguda per sobre 6/8% diria jo….una bona estona de penitencia,de purgatori,de neteja espiritual…be un cop l’esperit net a base de Powerbar…i diferents Vins Misae..(llegim alpiste del Doc) per fi desprès de tombar unes cuantes rampes,corbes de ferradura i vies ferrades…apareix L’Argentera.. el nom no hem diu res pro el poble es bonic perquè si…no estic per fer fotos jo..abeuro a la font del poble,hola i adéu…tocan el dos cap a Duesaigües,respiro baixem en dos kms i soc…ensopego amb la carretera que puja al coll de la Teixeta just davall del viaducte de pedra vermella…i esclar he de anar cap dalt tot just comença allí el coll uff…. aguanta que no hem fet res….i falta molt per tornar… es pot dir que a hores d’ara, soc en alta mar i no es veu terra enlloc…suau pro constant el coll de la Teixeta va pasant…un cop d’alt entro a la nacional vella i baixo fins gairebé Riudecols no tinc mes remei que entrar a la nacional nova (per dir-ho així) i posar plat i cadència fins la mateixa entrada de Reus però jo no… he de pujar mes encara… Maspujols,l’Aleixar,Vilaplana…aigua a la font,ufff ostres la vista no arriba a la seua fi que es això, en GUILLERMO S’HA DESLLIGAT i el tinc plantat davant meu, llegim La Musara Deu del cel massa fil per tanta poca agulla pensem que aquí portava 165 km fets i mes menys 3000+ DOC alpisteeeeee…help me…!!!no contesta ningú…no t’ho pensis mes i amunt petit amunt,ara si que he de fer sonar el boga de batalla,sincronitzar les bieles i per si de cas deixaré dites les darreres voluntats…tam tam tam tam corono…encreuament la temptació a l’esquerra (Prades) el deure a la dreta (Mont-ral) primer que tot el deure…a la dreta,sort que baixa…no tinc aigua a Montral reposaré…un cop allí he anat al restaurant a comprar una botella de litre i mig i a la barra tenia una assortiment de montaditos que no he dubtat a provar, així doncs aigua i vianda de la bona..10 minuts refet com estic i amb la benedicció del restaurant (previ pagament de la minuta…)torno a la carretera,aquest cop per encarar Capafonts els montaditos fan tant o mes miracles que l’alpiste…i en un tres i no res soc al peu del poble…encaro el “coll” cap a Prades amb respecte pro sense por….up up up…dalt, planejo i veig les cases de prades plat i pinyó creuo el poble trec pinyó que no plat, el plat no el tocaré ja fins l’Albi la baixada de Vilanova a tomba oberta fins Vallclara igual que si no portes cap km fet…(montaditos)…per la pista El Vilosell…
    Es tard cames i adéu l’Albi….uff afluixa una mica …mes cadència i cap a Cervià…toca “coll” aquest es l’últim endavant la carretera esta molt malament,molt trencada i hem fa pensa que únicament hem faltaria una punxada ara …que gracies a Deu no he tingut al fi podem cridar terra ala vista en veure allà lluny el port de poble la barca de canyes a aguantat el temporal…
    Vet aquí un gos vet aquí un gat que aquest compte l’acabat…..
    Les dades…..Rrrrrrrrrr.rrrrrrrr
    Distancia : 240 km
    Mitjana : 23 km/h
    Temps : 10’25’’ hores
    Desnivell : 4210 m+

  44. molt be ara ja conegeu el cami esfaltat eh???? salut heu fet una ruta bonica

  45. Ironkid, lo que as fet, me u conec com la palma de la ma, per que la meva dona es de Vilanova de Escornalbou, lo que passa que per fer lo que as fet tu, en un dia jo necessito dos setmanes.

  46. Ironkit ets un crack pero em penso que costarà de que facis colla , no havia vist mall ningú com tu , fas una brevet cada diumenge , tindries que fer la París Brest París , total son 1200km amb tres dies

  47. PERE gracies tindre en compte lo de la Paris Brest encara que no hem fa el pes que DURI TANT JEJEJE…..

  48. És un superhome? Un extraterrestre? Un inconscient? Qui carai és aquest home que està capacitat per fer aquestes rutes tant rebuscades i espectaluras i que a més, les explique de manera que ens les fa viure com si les fessim nosaltres mateix.

    Jo proposo la creu de Sant Jordi per l’Ironkid perquè ha fet molt més que el mateix govern de la Generalitatnper afeccionar-nos a la lectura.

  49. culturitza que algo queda caiman… “i xuapte esa” de bon rotllo eh??

  50. Ramon no siguis modest que aixo ho fas amb un ma lligada a l’esquena….
    SALUT

  51. Ramon, que fas la cursa dels telplers aquest diumenge?

  52. Caiman, a quest diumenge, em toca curra de tarda i tu que no tornes a la platja.

  53. Jo vaig amb el Taràntula, el Trilita imel Chiapuchi a fer l’Irati Extrem. Ramon tens que anar a lamcursa dels Templers (la fan a Lleida) i no himpots daltar com a Templer major representantnl’ordre del Temple del CCT.

  54. Dons jo aquesta tarda marxo solet cap a la platja, que vagi be l’Irati Extrem, i no preneu mal……

  55. força a la IRATI…I compte a les baixades…..SALUT …

  56. Demà surto amb el Juneda Team a 2/4 de 8 per fer 150km, si algú vol vindre que meu digui

  57. De ma a les 9 al Pele amb el ganivet a la boca

  58. El anonim soc jo

  59. OK Baró, jo també i ciré.

  60. Ja hem fet L’Irati. Espectacular paissatge i dos ports amb el coeficient més alt del Pirineu, Errozate i Larrau qu et tiren cap enrera. Suor, molta calor rampes del 20 %, un munt de km seguits amb pendents mitjes de l’11 %, baixades molt perilloses però molt companyerisme, bons avituallaments, paissatges únics, riatlles i anècdotes per explicar i birra, molta birra per no deshidratar-nos.
    Tot ha pagat la pena i només cal dir VICA L’IRATI EXTREM i fins la propera.

  61. Em penso que no m’hi veureu a la Irati, les rampes del 20% i jo no som amics.
    Jo he sortit a 2/4 de8 amb el Juneda Team cap a Artesa de Segre Vilanova de Meia I Cubells , 142km , pero avui a ritme moderat , el pobre Centelles el diumenge passat va enganxar el dia que es va córrer mes

  62. El dia del 4,5.

    Que vol dir això ?. Ara ho explico.

    Divendres 15 de Juny.
    Ring, ring… truquen al timbre, ens reunim a casa com a últim lloc de recollida.
    Centelles, Caiman, Taran, Chiapichi i un servidor.
    Si fem comptes surten 5 ciclistes, però personalment , i sense ànims d’ofendre diria que 4,5. No per volum, que podríem ser 5,5 sinó per altres qüestions que no cal explicar.

    300Km de carretera ens esperen i els últims amb moltes corbes. L’any passat vaig arribar marejat com un ànec a sobre del DragonKan., aquest any amb el super conductor Cenetelles la cosa ha estat més portable.
    Arribem a Ochagavía , l’ambient ciclistic, com sempre espectacular, cal recordar que la gent del nord viu el ciclisme amb una passió profunda.
    Revisió de l’estància, un tomb pel poble, recollida de dorsals i anem a sopar.
    L’hora de sopar i altres moments sons els més divertits. Anècdotes, i altres bromes continuades en els que ens fotem un fart de riure.
    La gresca dura i dura fins a altes hores de la nit. Una vegada al llit escoltem la gresca que encara continua en altres grups de les habitacions llindants.

    RINGGGG……RINGG…… Sona el despertador i amb peresa ens anem incorporant.
    El Chiapichi ja fot 2 hores que volta i el Taran un xic cansat pel treball fet durant la nit, ha tallat un parell de troncs i llavors s’ha dormit.
    Ara sí, l’ambient ja es ciclistic TOTAL, el poble queda col•lapsat per les bicicletes, anem amb pausa revisant la bici els bidons i tot el que calgui, no cal corre.
    Per magafonia anuncient repetidament “ MARCHA NO COMPETITIVA….” això fa especial aquesta sortida… “ MARCHA NO COMPETITIVA….”
    La gent super tranqui-la, fent fotos, parlant, rient etc…distensió total.
    3, 2, 1.. SORTIDA.

    Xino, xano i ambient del bo. No cal corre, no cal…. mirem a dreta a esquerra, respirem parlem, i pedalem sense estressar-se, amb riteme suau. Així tothom.
    Primer port Jaurrieta, amb un plis plas l’hem engollit, baixada per bona carretera ziga-zaga i descansant, mirant el paisatge i els companys, anar fent, anar fent…fins que estem a EL MURO.
    El Muro?, Pujada curta de 500m i del 20% o més ¡¡. A mitja pujada, una noia fica peu a terra i ens obliga a treure el peu. En arrencar em foto un bon cop al tornell, però aconsegueixo tirar amunt.
    Ariribenm a la bonica antiga fàbrica d’armes on hi ha el primer avituallament. Aquest està saturat i les aglomeracions de gent col•lapsen el poder emplenar les alforges.
    Fa estona que tinc problemes amb la roda del darrera, concretament amb els pinyos…
    Demano ajut a una assistència mecanitzada i tot i no dur les eines adequades, aconseguim desmuntar els pinyos i ficar-los adequadament, cosa que no tenia ben posats p.q. els vaig desmuntar l’altre dia i no vaig posar-ho del tot be.
    Continuem cap a Azpegui, pujada suau i majestuosa.
    Es una de les zones més impressionants de la zona, personalment és la zona que més m’agrada, poc a poc ens apropem a França i les vistes que contemples son un regal per savorejar-les amb pausa i harmonia. A dreta i a esquerra, el verd intens juntament amb les ondulacions suaus de les muntanyes fan un contrast que inspira pau i admiració cap a la natura. A dreta i esquerra pots veure els prats adornats amb ovelles i vaques pasturant mentre miren encuriosides uns personatges estrafolaris que cavalquen sobre un artilugi metàl•lic que du dues rodes en difícil equilibri. Més d’una creua la carretera amb parsimònia, de fet cal dir que te preferència, hem de respectar els seus dominis.
    Umm, tot lo bo s’acaba, cal continuar i no podem estar somiant més estona.
    Baixada suau i tot de sobte girada brusca a dretes i un rampot que et treu de polleguera, si nois SI, això es l’entrada al terrible ERROZATE.
    Porto estona comunicant al companys que al Km 4,5 els atacaré, “que ilús”.
    Amunt, amunt… 1Km = 12%, 2Km=11%, 3Km =12% etc…
    Encara que portis un ritme conservador, el desgast va fent mella els esforços sumen i el Gas-oil es consumeix. Ens apropem al Km 4,5 i les ganes d’atacar han desaparegut, he fet la permuta per les ganes de coronar. Ens apropem al Km 8 de pujada mentre vaig conversant amb una noia de Valencia que va esbafegant.
    Em pregunta si conec el port. Li dic que és la 3 a vegada que el faig, que guardi forces p.q. ara vindrà un rampot del 20% ¡¡.
    Em diu que li estic prenent el pel ?
    No, que no, mira cap a dalt i veuràs…
    Glub, la cosa es complica.
    Dents apretades, de peu i amunt.
    Ja queda poc per coronar i els últims Km les pendents suavitzen, però, unes fortes ratxes de vent castiguen de manera contundent.
    Per fi, ja era hora, el port s’acaba, per fi…..
    Ara a baixar i descansar. He dit descansar ???. Res de res. La baixada es estreta amb fortes pendents i l’asfalt en molt mal estat, cal fer-ho amb precaució i la tensió als braços canells i mans és continuada i esgotadora.
    Simplement hem fet 80Km i les comencen a notar l’esforç.
    Finalitzada la baixada una altra vegada rampots del 10% que ens apropen a la selva d’Irati. Puja i baixa, baixa i puja, poc terreny en pla.
    Poc apoc entrem al selva de IRATI, no cal dir que és parc natural i una simfonia per als sentits. Petits llacs, boscos infinits, rierols, natura, tot en perfecta harmonia.
    Això si, un altre port de 6Km que no sembla res, però que les seves rampes no molt dures, et van menguant el dipòsit de combustible.
    Coronat aquest pot, carreguem les alforges per última vegada i per afrontar el gran colós LARRAU ¡¡.

    L’aproximació a aquesta muntanya no és per recuperar, sino una vegada més per castigar. Son les 3 de la tarde i el sol pica, els rampots del 10% son presents cada 2×3, em miro les cames i veig que estic suant a xorro, ¡¡¡. Això pinta malament “penso”.
    El Taran pregunta al Centelles si també sua ?. Li diu que SI.
    Uf, uf… encara no hem começat el port i vaig amb reserva.¡¡¡ Deu meu, deu meu…

    Per fi observem el poble de Irati, i l’alfombra que inicia el cronometratge de la escalada.
    Tinc bons record del any anterior, vaig arribar pletòric de forces i vaig fer una bona crono pel meu pes, esclar…
    Comienza puerto….
    El primer Km ja vaig a tope i no puc passar de 7 o 8 Km/h. Quin desastre….
    Vinga, vinga, paciència i poc a poc.
    Als super Centelles i Caimàn jo no els veig, al Taran el tinc uns 100m per davant.
    Vinga, vinga respira amb profunditat i intenta portar ritme ¡¡¡.
    Uf,, rebuf, uf..No puc. La suor és espectacular, xorreijo a raig pel casc, braços, cames i tot el cos. Busco les ombres, que s’agraixen però no em recupero. Amunt, amunt, cada Km em costa uns 5 minuts o més ¡¡¡ Joder com costa.
    Estic proper al Km 4,5 ….i de uns 500m un tio que em crida.
    TRILITAAA…. vinga TRILITAAaa…
    Ostras, qui deu ser?.
    Aixeco el cap però no aconsegueixo identificar-lo amb la distància.
    Penso que algú de Torregrossa deu vingut a veure la cursa.
    A 200m, vinga TRILITAAAA….
    No veig qui és.
    A 10m vinga TRILITAAAA….. que no em coneixes?

    Home, la teva cara em sona però ara mateix no acabo de identificar-te ?
    Finalment i quant estic a la seva altura, treu un MALL i em fot garrotada als lloms.
    Del fort cop quasi pico amb el pit al manillar.
    Encara estava fent esses i recuperar-me, que torna aixecar el MALL, i em fot una altre cop a l’esquena, entre la columna i l’homoplat.
    Collons, collons, quasi foto costellada al terra.
    Marxo, com puc, del Km 4,5 i amb pena i clavari vaig pujant amb supervivència fins coronar aquest GEGANT del Pirineus.

    Això es TOT.
    Fins i tot ja estic cansat una altra vegada.

    “amb el permís de redactor oficial IRONKID”.

  63. Ho sento IRONKID però el Trilita t’ha guanyat per golejada aquesta setmana. La crònica espectacular, el redactat impecable, el llenguatje utilitzat ha descrit amb exactitut els paisatges que hem recorregut i la vivència personal molt descriptiva.

    El qui vulgui superar aquesta crònica tindrà que esforçar-se molt i molt.

    Algú vol intentar-ho?

  64. espectacular cronica del Trilita tal com anava llegint e tornat a reviure la marxa am la dura ascencio al port de Larrau incrementada per la forta calor de la mitg-diada
    que us vagi be per la QH que no se quand em podre tornar a conectar

  65. Ostras Trilita, no tinc paraules. Estic esgotat, es com si hagues tornat a pujar a la teva bora tots els ports.

    La calor va ser molt elevada i vam patir tots molt.

    Però la companyia …… extraordinaria.

  66. IRONKID, ens falta la teva crònica domical, a que esperes a contar-nos que vas fer el diumenge? Necessito motivació per la QHM, el Trilita m’ha aportat la primera dosi i espero que tu m’aportis la segona, però espavila, que ja som dimarts.

  67. NOIS… NO i aura cronica del diumengue pasat perque no vaig sortir cap dia… estc mitg de baixa per una forta contractura al coll i omoplat dret d’un cop d’aire “diria garrotada” rebut el dimarts de la setmana pasada…DE TOTA MANERA NO I AGUES AGUT RES A FER ..d’avant L’ESPECTACULAR cronica del respectat TRIL.ITA……PREGUNTO i si anem a la LARRA-LARRAU….???

  68. Molt bo Ironkid Lara-Larrau, quinn nivell.

  69. La crònica del Trilita està be , pero les del Marmo son mol millors, son fruit d’una profunda reflexió , es nota que i passa tot el dia pensan al autocar el que escriurà i tot i que al final només escriu dos frases mai quatre paraules havien volgut dir tant ,proposo donar el premi literari 2012 del club al Marmo , Marmo ets el millor !!

  70. Estic d’acord amb la teva reflexió Pere, però miro, miro i no paro de mirar el bloc i no vaig capm escrit del Marmo des de fa molt temps. Podem cridar-lo tots a l’hora a veure si s’anima i escriu alguna de les seves profundes reflexions.

    MARMOOOOOOOOO, MARMOOOOOOOOOOOOOOOO, MARMOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO!!!!’!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

  71. El Pere te raó.

    El FILÒSOF per ecel·lència d’aquest club és el MARMO.
    Sempre que ell explica alguna cosa, pocs son els elegits que poden entendre’l, i en profunditat la seva sabiessa immemorial.

    Encara que ho repetis 100 vegades, cal estar en un nivell superior per copsar l’essencia del signifcat profun meditat i trascendental, del flux verbal que surt del seu interior com un riu de rajos solars.
    Encara que en absència de les dignes paraules, apareix el buid, per a que els simples mortals tinguin temps per a la reflexió personal interior, i puguin ser futurs entenedors del nostre PROFETA, i que aquest ens gui-hi cap a la il·luminació.

    MARMOOOOOO…………………………….

  72. Buda va inventar la Trilita?


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: