Enviat per: caiman | 10 Mai 2013

12 d’abril. Sortida de club.

Recorregut:

TORREGROSSA , BORGES BLANQUES , ARBECA , BELIANES , GUIMERA , VALLFOGONA DE RIUCORB , CERVERA , MOLLERUSA , TORREGROSSA , 110 KM .

R4

Anuncis

Responses

  1. Aquest diumenge toca una ruta tradicional però amb unes carreteres molt ben asfaltades i en les que es pot fer una bona mitja. Els primers km són plans però sempre am tendència amunt fins arribar a Vallfogona de Riucorb on començarem una pujada que si be no és molt exigent, ja comença a tenir certa importància. Continuarem camí de Cervera amb uns quants tobogans, fins a la pujada curta però exigent que ens du fins dalt el poble. després tornada molt ràpida per l’antiga N2 i habitualment amb aire en contra fins al poble-

  2. Aquest cap de setmana no us poc acompanyar donat que aquest dissabte vaig a fer l’IRONMAN de l’Ampolla, però després d’aquesta prova ja només bike fins a final de temporada.

    Cuideu al marmo.

  3. Que vagi força be….

    Jo intentaré buidar l’ampolla…

  4. dema no puc vindre a pedalar, encara que sigui massa tard espero que agi anat be l’ ironman del nostrte amic Caiman ja ens en faras cinc centims de com a anat tot

  5. Avui diumenge no he pogut venir, degut als estragos del dissabte a la nit de la festa major de Lleida.

    Que algú em podría explicar com ha anat la sortida dominical?

    Suposo que hi havia moltes baixes, entre Ironmans, Remences, festes majors …..

  6. Hola companys- aquí van les dades de la meva ironman, però abans he de donar les gràcies a dues persones molt especialment: al Pere per deixar-me les fabuloses rodes per la prova de bici i al taràntula per haver vingut a veure’m i per solucionar el problema que vaig tenir amb el xip, anant al jutge de carrera i solucionar-lo mentre estava corrent la marató.

    Vaig fer 1:27 de natació per fer 3,8 km. El temps es més aviet dolent, però que hi farem, els caimans son així de lents nedant (vaig fer 2′ més que l’any passat). Ara be a la bici vaig compensar amb escreix. 180 km contrarellotge a una mitja de 33,2 km/h o sigui que els vaig fer amb 5:24 m. La marató la vaig fer amb 4:17 segons el garmin. a un ritme de 6:13 m/km. En definitiva vaig fer 11 hores i 25 minuts o sigui 1 hora i 03 minuts menys que l’any passat que era el que mes o menys tenia previst.

    L’anècdota de la jornada va ser que vaig sortir de l’aigua mih marejat i al treure’m el neoprè se’m va quedar enganxat el xip que conta el temps. Al fer el recorregut de bici no me’n vaig adonar i al canvia-me per corre a peu tampoc. va ser quan vaig trepitxar-la primera catifaque ja portava 6 km quan me’n vaig adonar que no pitava al passar jo i al mirar el turmell i adonar-me’n, li vaig dir al meu fill que estava prop i al passar per meta (feiem 6 voltes), vaig anar a buscar un jutge i explicar-li el que em passava. El jutge em va dir que continues que ja comprovarien els passos i que no patis. Llavors el meu fill i el taràntula van anar a buscar el jutge i van trobar el xib a la zona de boxes dins o a la vora del meu neoprè. El taràntula és va ficar a corre una estona ala meva vora per explicar-me el que tenia que fer i per anar a boxes a buscar aquest jutge que em tenia preparat el xip. El punyetero va corre una bona estona al meu costat i corria més que jo. Vaig passar uns quants km d’angoixa, però tot es va solucionar.

  7. Felicitats Caiman per el paperas que has fet a la ironman , pero com por ser que perdis temps a l’aigua , et tindrem que cambiar el nom , no diguis res de les meves rodes que la gent creurá que corro amb avantatge amb aquestes rodes , jo vaig fer la Remences. Una marxa guapa amb 4000 ciclistes, temps 5.40 h. dels quatre ports vaig anar molt be amb tres menys al de Bracons que tenia rampes del 10-13% i vaig perdre molt temps allí , vaig topar amb una paret , ara a preparar la marxa de Balaguer .

  8. Felicitats Caiman (IMPRESSIONANT, sense paraules).

    Guapíssima la Marxa de Remences. Paissatges impressionants, uns ports (tres de primera categoria i un de segona) molt guapos. Un ambientàs amb tanta gent i molt ben montada.

    Casualitat o no, però entre les 4.000 persones, ens vam trobar a la sortida i vam sortir junts el Pere, l’Ironkid i el Donés (desprès campi, qui pugui).

    Pere, o ets molt modest o el port de Bracons el vàreu desgastar empinant-lo els bons que passeu davant, ja que a la meitat les rampes són de 14% i l’últim kilometre i mig del 17% (la pendent mitja dels 8 km és del 8,5%).

    7:01 h pedalant (més mitja horeta d’avituallaments) disfrutrant (o patint) a tope.

  9. Moltes felicitats als CCT’rs que vareu fer la marxa de Bracons. Jo no l’he fet mai però diuen que és de les més xules i dures que hi ha.

    Pel que veig tots dos vareu fer un temps espectacular. Ens veiem a la marxa de Graus.

  10. Pere, alguna en debies fer a Remences que no surts a la clasificació!!!!!!!!!

  11. Coll pues tens raó , amb la gran actuacio que vaig fer i no surto , bueno es igual , ja t’he diré jo …un paperas !! si senyor , dels millors de la marxa , i sempre fent bona cara , menys a Bracons que la tenia una mica desencaixada , pero per el demés , semblava el Bahamontes , el Bahamontes d’avans eh , no el d’ara , el àguila de Juneda , això si, a mig Cami de tornada vaig tindre que parar a dormir una estona al costat de l’autovia i de no possarme el despertador m’hauria quedat dormit fins dilluns .

  12. Tard… però aquí soc, ara arribo de Bracons…!!! uf… quina marxa…una QH en petit comitè català…perquè ja ho podeu tenir per segur que es el vaixell insígnia ciclista del país..varem anar-hi el divendres ja…amb la senyora i el fill…allotjament i calma en capella (com diu el caiman)el dissabte però tot i ser de descans hem vaig cansar molt no se si va ser l’airet la màniga curta o el fet de no fer res de res… tret de caminar una mica en un parell d’excursions, però estava fatal… (fins i tot li vaig comentar a la dona que si diumenge estic així ,crec que no correré o faré directament la curta….)al Hostal no cal dir-ho ambient ciclista…el divendres i sopaven els de l’organització el dissabte eren els de Mavic…etc l’hostal esta tot just a tocar la carretera que puja el coll de Bracons per lo que la famili ho tenia francament be únicament van aver de sortir de l’hostal per veurem passar… be com deia estava molt fotut el dissabte,mal de cames desencaixat,el cos per un costat l’anima i/o esperit per un altre…així no anem en lloc…altra cosa va ser el Diumenge dia de la veritat …amaneix que no es poc…6’20 peus al terra moviment de ciclistes al hostal portes que sobren i es tanquen soroll de sabates de claqué…clec cloc….la mestressa ens prepara l’esmorzar ens diu que l’hora serà a les 7’15 que tenim temps de sobres que únicament i han 3 km fins la sortida de la cursa i tot es baixada i certament es així…podríem dir que aquell cap de setmana, forma part de la cursa la mestressa…esmorzar ciclista ,pa amb tomàquet i embotit de Girona rebosteria que fan alli mateix “ella mateixa” magdalenes tan bones com les del Orteu que ja es dir….(pilota) i que dir de les melmelades…mmmmmmm,pero lo bo s’acaba per bo…i toca ..amb el cos i anima encaixat de nou…enfilar cap a la sortida a Sant Esteve…un reguitzell de ciclistes que ven aviat es transforma en una veritable marmanya de rodes i homes i “dones” amunt i avall, els uns encara van amb la bossa del dorsal a la ma els altres xerren ,alguns escalfen amunt i avall..els que mes es situen ja ven prop de la sortida jo mateix, però he agut de fer trampes i saltar-me la cinta per colar-me a uns discrets 25 metres de primera línea desprès he vist que ben apropet també i eren els companys del CTT he pogut saludar-los de lluny …tensió no se que hem tinc no estic malament no però tinc un no se que a la panxa un neguit,allò de com anirà …Remences imposa Respecte “altanto” que corres pel teu país sembla dir una veueta…i certament ho sembla senyeres i estelades a tort i a dret….canonada i això ja es seriós…es comença a moure la serp multicolor, no sense aver de posar el peu al terra una estoneta fins que agafem revolada…i ara si nois hem aconseguit donar un cop de volta sencera al pedalier i les que donarem ….la cosa fa respecte.. adelantaments,frenades,compte que vinc altanto al costat i al davant… una mica mes enllà veig al companys Josep i JR al Pere ja ni l’oloro…no sense esforç aconsegueixo contactar amb ells ara si que ens saludem de debò i ens desitgem sort..tot just a fet que començar la cursa i ja portem un ritmet “Salsero” que diria el Cesti…enfilem cap a Olot i el travessem pel vell mig i ha prouta gent al carrer que en anima .. de moment tot força be..sensacions correctes i una cosa molt important no hem fan mal les cames bons auguris de cursa de moment…de Olot enfilem a la Vall de Bianya i sense dir ni mu pujem 1º Capsacosta avituallament tiro de llarg aquí i posava que es de primera, no se jo… no he tingut temps de mirar-me’l…un cop dalt en caiguda lliure fins a Ripoll per tornar a enfilar 2º el coll de Canes aquest de segona no l’he vist a mig coll i avia el segon avituallament no paro pas…. gas i amunt un cop dalt santa beneïda baixada fins a Olot i cap a la cruïlla que ens porta al dilema de si fem la llarga o la curta…a tocar Sant Esteve de Bas, aviat o tinc clar hem vingut a fer la llarga…cap a Joanetes que es on tinc el quarter general i la famili i allí al peu de l’hostal a ras de carretera i trobo els fans mes incondicionals la Senyora i el fill i no dubto a parar i fer-los-hi cinc cèntims de com va la cursa …fet això torno a enganxar els pedals a les sabates per arribar nuna mica mes amunt al avituallament aquí si que paro perquè no tinc gaire aigua ,ja porten casi 100 km amen de que el port que tinc davant/d’Amunt es el totpoderós Bracons…8’5 km repartits entre el 10-9-11-8 %…i uns 1’5 kms finals al 17-18%…el cert es que es “durillo” però ne pujat de pitjors…jejeje…dalt altre avituallament he parat a respirar i menjar allò era un restaurant ambulant…. la parada dalt de Bracons, diria jo que es te que fer encara que et sobri força els avituallaments també fan cursa…i no son pas decoració…hem poso el paravent i tirem cap avall encara no portàvem dos km baixant que ens hem trobat amb un accidentat la cosa devia ser seria perquè el paio no es movia ni una mica ha pasat tot just dues paelles davant meu…varis companys han parat a socorre.. allò a fet que he cridat tant fort com he pogut que truquessin a l’ambulància !!!! hem desperto de cop!! allò a fet que d’indicador de la precaució estigues encès tota la resta de la cursa no ens en adonem del mal que podem arribar a prendre fins que ja es tard… coll… quin susto..avall fins a Sant Andreu de la Vola avall amb algun tobogan fins a Torelló…amunt i avall fins a Manlleu,control de xip,allí ja feia kms que estava integrat en un grupet selecte on també i avia una fèmina que ens foteia un ritme acollonant cuant la deixàvem..uff….Manlleu el xip pita i endavant… a l’altura del avituallament es posa amb naltres un noi jove amb la roba del Radical Bikes (aquest es d’aquí…)li pregunto cuan falta,perquè he engegat tard el gps i no tinc referència de km hem diu que uns 30 km per meta..faig càlculs i penso que tinc prou aigua i menjar a les alforges …no cal parar cap de naltros pare la fèmina tampoc…ara hem de pujar cap a l’Esquirol,Cantonigros i Coll Can Bac..molt suau la pujada però altanto que es com aquella pluja tan fineta que ni la notes fins que ja estàs moll fins al os….desarrollo llarg i bona cadència fan estralls en el selecte grupet que ara l’hem reduït a quatre el de Radical,la fèmina de Sant Feliu de Guíxols,altre sense marca jo que mi barallo de valent i hem sento fort….que ja es dir ….ens atansem al Coll de Condreu de 1º…amunt companys que això no es res…ànims davant una bona estona darrera relleus coronem..arff…uff…. satisfacció plena ho hem pujat tot !! i ara únicament ens queda baixar i planejar per una mes que bona carretera…i això fem el de Radical es posa davant a tirar,el sense marca darrera i jo tercer i la fèmina darrera meu però a tocar
    passen els kms i baixem a molt bon ritme la carretera es deixa menar….i han moments en que penso en passar davant però d’indicador de la precaució hem diu que ja vaig be… tirem i tirem un cop d’ull al darrera i veig que la fèmina no aguanta i es despenja per moments mes aviat diria que fa “la goma” passem Coll d’Uria avall i gas cada cop es pot córrer mes, la carretera s’estira enllaçant una i una altra corba, ens atansem a Olot aquest cop el passarem per la variant nord-est rotondes a sac fa molts kms que ens enpasem a la gent…els que poden crec que pugen al tren però no son gaires tampoc tinc temps de mirar darrera….una recta espectacular arran Boscdetosca ens posa en línia, el Radical davant,i jo fregant-li la roda no se cuants darrera però …darrera…baixa pinyó i augmenta la potencia aquest del radical esta fort..apreto els dits al voltant del manillar i penso que potser no et pasare però tampoc t’escaparàs s’estira el tren…i an vagons que es desenganxen… llàstima de la fèmina perquè aviem fet molt bona ruta els quatre….deixem Pocafarina a l’esquerra de la ruta i entrem a tot drap a Les Presses surtin del poble li dono un parell de relleus però no esta disposat a que jo acaba davant tan sols queden uns tres km plans i del tren únicament queda la maquina del Radical i el vago Vip que encara no ha dit la ultima paraula…50 metres avans de meta gir molt fort a la dreta en pujada amb la velocitat que portàvem la reducció i frenada a estat forta i la remuntada dels darrers 50metres èpica perquè he decidit saltar cuant ja es veia entrar primer…per l’esquerra he deixat fins al últim aler d’energia plantat en l’sprint final …to i que sen a donat compte i a pogut neutralitzar-me i a entrat a meta amb mig cap d’avantatge…però ja voldria veure la foto finis.. un cop Baix bones paraules salutacions i felicitacions han tancat la cursa ara únicament quedava recollir el merescut maillot de la Terra de Remences….i enfilar xino xano cap al hostal on la famili m’esperava per dinar…. vet aquí un gos vet aquí un gat que aquest compte s’acaba… SALUT PAIS I PEDALS
    Tard… però aquí soc, ara arribo de Bracons…!!! uf… quina marxa…una QH en petit comitè català…perquè ja ho podeu tenir per segur que es el vaixell insígnia ciclista del país..varem anar-hi el divendres ja…amb la senyora i el fill…allotjament i calma en capella (com diu el caiman)el dissabte però tot i ser de descans hem vaig cansar molt no se si va ser l’airet la màniga curta o el fet de no fer res de res… tret de caminar una mica en un parell d’excursions, però estava fatal… (fins i tot li vaig comentar a la dona que si diumenge estic així ,crec que no correré o faré directament la curta….)al Hostal no cal dir-ho ambient ciclista…el divendres i sopaven els de l’organització el dissabte eren els de Mavic…etc l’hostal esta tot just a tocar la carretera que puja el coll de Bracons per lo que la famili ho tenia francament be únicament van aver de sortir de l’hostal per veurem passar… be com deia estava molt fotut el dissabte,mal de cames desencaixat,el cos per un costat l’anima i/o esperit per un altre…així no anem en lloc…altra cosa va ser el Diumenge dia de la veritat …amaneix que no es poc…6’20 peus al terra moviment de ciclistes al hostal portes que sobren i es tanquen soroll de sabates de claqué…clec cloc….la mestressa ens prepara l’esmorzar ens diu que l’hora serà a les 7’15 que tenim temps de sobres que únicament i han 3 km fins la sortida de la cursa i tot es baixada i certament es així…podríem dir que aquell cap de setmana, forma part de la cursa la mestressa…esmorzar ciclista ,pa amb tomàquet i embotit de Girona rebosteria que fan alli mateix “ella mateixa” magdalenes tan bones com les del Orteu que ja es dir….(pilota) i que dir de les melmelades…mmmmmmm,pero lo bo s’acaba per bo…i toca ..amb el cos i anima encaixat de nou…enfilar cap a la sortida a Sant Esteve…un reguitzell de ciclistes que ven aviat es transforma en una veritable marmanya de rodes i homes i “dones” amunt i avall, els uns encara van amb la bossa del dorsal a la ma els altres xerren ,alguns escalfen amunt i avall..els que mes es situen ja ven prop de la sortida jo mateix, però he agut de fer trampes i saltar-me la cinta per colar-me a uns discrets 25 metres de primera línea desprès he vist que ben apropet també i eren els companys del CTT he pogut saludar-los de lluny …tensió no se que hem tinc no estic malament no però tinc un no se que a la panxa un neguit,allò de com anirà …Remences imposa Respecte “altanto” que corres pel teu país sembla dir una veueta…i certament ho sembla senyeres i estelades a tort i a dret….canonada i això ja es seriós…es comença a moure la serp multicolor, no sense aver de posar el peu al terra una estoneta fins que agafem revolada…i ara si nois hem aconseguit donar un cop de volta sencera al pedalier i les que donarem ….la cosa fa respecte.. adelantaments,frenades,compte que vinc altanto al costat i al davant… una mica mes enllà veig al companys Josep i JR al Pere ja ni l’oloro…no sense esforç aconsegueixo contactar amb ells ara si que ens saludem de debò i ens desitgem sort..tot just a fet que començar la cursa i ja portem un ritmet “Salsero” que diria el Cesti…enfilem cap a Olot i el travessem pel vell mig i ha prouta gent al carrer que en anima .. de moment tot força be..sensacions correctes i una cosa molt important no hem fan mal les cames bons auguris de cursa de moment…de Olot enfilem a la Vall de Bianya i sense dir ni mu pujem 1º Capsacosta avituallament tiro de llarg aquí i posava que es de primera, no se jo… no he tingut temps de mirar-me’l…un cop dalt en caiguda lliure fins a Ripoll per tornar a enfilar 2º el coll de Canes aquest de segona no l’he vist a mig coll i avia el segon avituallament no paro pas…. gas i amunt un cop dalt santa beneïda baixada fins a Olot i cap a la cruïlla que ens porta al dilema de si fem la llarga o la curta…a tocar Sant Esteve de Bas, aviat o tinc clar hem vingut a fer la llarga…cap a Joanetes que es on tinc el quarter general i la famili i allí al peu de l’hostal a ras de carretera i trobo els fans mes incondicionals la Senyora i el fill i no dubto a parar i fer-los-hi cinc cèntims de com va la cursa …fet això torno a enganxar els pedals a les sabates per arribar nuna mica mes amunt al avituallament aquí si que paro perquè no tinc gaire aigua ,ja porten casi 100 km amen de que el port que tinc davant/d’Amunt es el totpoderós Bracons…8’5 km repartits entre el 10-9-11-8 %…i uns 1’5 kms finals al 17-18%…el cert es que es “durillo” però ne pujat de pitjors…jejeje…dalt altre avituallament he parat a respirar i menjar allò era un restaurant ambulant…. la parada dalt de Bracons, diria jo que es te que fer encara que et sobri força els avituallaments també fan cursa…i no son pas decoració…hem poso el paravent i tirem cap avall encara no portàvem dos km baixant que ens hem trobat amb un accidentat la cosa devia ser seria perquè el paio no es movia ni una mica ha pasat tot just dues paelles davant meu…varis companys han parat a socorre.. allò a fet que he cridat tant fort com he pogut que truquessin a l’ambulància !!!! hem desperto de cop!! allò a fet que d’indicador de la precaució estigues encès tota la resta de la cursa no ens en adonem del mal que podem arribar a prendre fins que ja es tard… coll… quin susto..avall fins a Sant Andreu de la Vola avall amb algun tobogan fins a Torelló…amunt i avall fins a Manlleu,control de xip,allí ja feia kms que estava integrat en un grupet selecte on també i avia una fèmina que ens foteia un ritme acollonant cuant la deixàvem..uff….Manlleu el xip pita i endavant… a l’altura del avituallament es posa amb naltres un noi jove amb la roba del Radical Bikes (aquest es d’aquí…)li pregunto cuan falta,perquè he engegat tard el gps i no tinc referència de km hem diu que uns 30 km per meta..faig càlculs i penso que tinc prou aigua i menjar a les alforges …no cal parar cap de naltros pare la fèmina tampoc…ara hem de pujar cap a l’Esquirol,Cantonigros i Coll Can Bac..molt suau la pujada però altanto que es com aquella pluja tan fineta que ni la notes fins que ja estàs moll fins al os….desarrollo llarg i bona cadència fan estralls en el selecte grupet que ara l’hem reduït a quatre el de Radical,la fèmina de Sant Feliu de Guíxols,altre sense marca jo que mi barallo de valent i hem sento fort….que ja es dir ….ens atansem al Coll de Condreu de 1º…amunt companys que això no es res…ànims davant una bona estona darrera relleus coronem..arff…uff…. satisfacció plena ho hem pujat tot !! i ara únicament ens queda baixar i planejar per una mes que bona carretera…i això fem el de Radical es posa davant a tirar,el sense marca darrera i jo tercer i la fèmina darrera meu però a tocar
    passen els kms i baixem a molt bon ritme la carretera es deixa menar….i han moments en que penso en passar davant però d’indicador de la precaució hem diu que ja vaig be… tirem i tirem un cop d’ull al darrera i veig que la fèmina no aguanta i es despenja per moments mes aviat diria que fa “la goma” passem Coll d’Uria avall i gas cada cop es pot córrer mes, la carretera s’estira enllaçant una i una altra corba, ens atansem a Olot aquest cop el passarem per la variant nord-est rotondes a sac fa molts kms que ens enpasem a la gent…els que poden crec que pugen al tren però no son gaires tampoc tinc temps de mirar darrera….una recta espectacular arran Boscdetosca ens posa en línia, el Radical davant,i jo fregant-li la roda no se cuants darrera però …darrera…baixa pinyó i augmenta la potencia aquest del radical esta fort..apreto els dits al voltant del manillar i penso que potser no et pasare però tampoc t’escaparàs s’estira el tren…i an vagons que es desenganxen… llàstima de la fèmina perquè aviem fet molt bona ruta els quatre….deixem Pocafarina a l’esquerra de la ruta i entrem a tot drap a Les Presses surtin del poble li dono un parell de relleus però no esta disposat a que jo acaba davant tan sols queden uns tres km plans i del tren únicament queda la maquina del Radical i el vago Vip que encara no ha dit la ultima paraula…50 metres avans de meta gir molt fort a la dreta en pujada amb la velocitat que portàvem la reducció i frenada a estat forta i la remuntada dels darrers 50metres èpica perquè he decidit saltar cuant ja es veia entrar primer…per l’esquerra he deixat fins al últim aler d’energia plantat en l’sprint final …to i que sen a donat compte i a pogut neutralitzar-me i a entrat a meta amb mig cap d’avantatge…però ja voldria veure la foto finis.. un cop Baix bones paraules salutacions i felicitacions han tancat la cursa ara únicament quedava recollir el merescut maillot de la Terra de Remences….i enfilar xino xano cap al hostal on la famili m’esperava per dinar…. vet aquí un gos vet aquí un gat que aquest compte s’acaba… SALUT PAIS I PEDALS

  13. avera les dades es que s’avia acabat el paper….el GPS no a guardat la ruta

    distancia 175 km
    desnivell ????
    temps 6’31” hores
    general 1005
    per cat 200

  14. PERE vas pasar per el control de manlleu….??

  15. FELICITATS ¡¡¡…
    A tots els bikers… que han fet la marxa.

    Felicitacions especials al nostre home IRONMAN…
    Jo m’he quedat en els Triatlons curts i gràcies…

    Donat que aquest cap de setmana tenia festa major i visites familiars vaig sortir alguna estona a estirar les cames.
    Espero sobreviure el proper Dissabte.

    Encara no he rebut una resposta clara del on a anat a parar el premi del visitant 100.000…
    Estem preparant, juntament amb el Marmo. Un recurs contenciós administratiu per esclarir aquest fet.
    Marmooo… comença a redactar-ho que jo ho presento.
    El Sr Olivart ens portarà la defensa.

  16. Enyoraba les supercròniques de l’Ironkid, però un resum daball la crònica ofial ajudaria una mica.

  17. Jo si que vaig passar per el control de Manlleu , pero potser vaig passar massa ràpid ,

  18. jejejeje… molt bo Pere …pero devies pasar per fora….i no val….

  19. Que, esteu animats per la Montsec? qui vindrà ?

  20. Yo estic fora aquest cap de setmana

  21. Jo no vindré.

  22. Ep,
    Jo vaig a la Montsec….
    Encara que no se pas si arribaré…¡¡¡.

    Ep Caimàn, un company de l’Institut que també va fer l’IRONMAN m’ha explicat les batalletes, en el que segons em va dir va tenir una lluita aferrissada amb el Diego …

    La gent cada vegada fa més, i més….

  23. Si senyor Trilita aquest company teu és una maquina de corre a peu. Va fer 3:20 a la marató (10é millor temps) després de nedar 3800 m i de fer-ne 180 amb bici. TOT UN CRAC.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: